|
Enguany l'Hospital celebra el seu 600 aniversari amb un
programa d'actes i publicacions de caire científic, cultural i ciutadà.
Aquest programa inclou, entre d’altres activitats, un seguit de
congressos, simposis, un programa de visites historicoartístiques,
concursos de pintura i fotografia i concerts. Sis-cents anys de vida i de
donar vida, que han portat al Sant Pau al capdavant de la ciència medica
actual.
Història
Cal fer un veritable exercici de memoria, encara
que cap de nosaltres no hagim viscut aquells temps. Només imaginar-se com
era la vida sis-cents anys enrere requereix un esforç considerable. Si
fem unes sencillez comptes, veurem que era lány 1401, quan va néixer
l’Hospital de Sant Pau. Encara era l’época medieval, i la gent no ho
sabia. Europa era tot el món per a si mateixa, i es refeia del cop de
feia mig segle: la epidemia de pesta del 1348, que deixà la població
notablement reduïda. Aquesta tragedia va ser la que va deixar en
evidencia les mancançes de la sanitat d’aquells anys, quan a Barcelona
hi havia sis hospitals , la majoria dels quals eren iniciatives eclesiàstiques,
i que traballaven sense cap mena de coordinació i amb medis prou limitats.
Així, les seves reaccions a la malaltia no van ser prou, i la pesta va
atacar la ciutat amb duresa. Aquest
estat de les coses de la salut va fer que les autoritats es plantegesin
dur a terme millores en el sistema sanitari urbá.
Una d’aquestes millores va ser la fundació de l’Hospital de la
Santa Creu, per decisió del Consell de Cent i ratificació de butlla
menor del papa Benet XIII. L’hospital es va crear a l’espai de l’antic
hospital del canonge Colom, i es va encarregar la construcció a un dels més
importants arquitectes de l’época, Guillem Albiell, que va ser el
creador de l’esglèsia de Santa Maria del Pi. L’edifici tenia dues
plantes, la primera de serveis i la segona de sales de l’hospital. Amb
aquesta estructura l’humitat del terra no arribava fin a l’estança
dels malalts.
L’administració del nou hospital fou confiada
a un organisme creat ad-hoc, anomenat Molt Il·lustre Administració, que
estava format per dos ciutadans destacats, nomenats pel Consell de Cent, i
per dos canonges de la Seu, designats pel Capítol Catedral, i pel bisbe
de Barcelona.
Per atendre les necessitats económiques de l´hospital,
el mateix any de la seva fundació el rei Martí l’humà atorgà a l’Administració
de l’hospital el privilegi
de construirecases de veïns sobre el Rec Comtal. Amb el pas dels anys i
l’assentament de l’hospital com a institució de salut, va anar rebent
d’altres privilegis. Entre aquests, l’any 1587 el rei Felip II li
atorgà el de beneficiar-se en exclusiva del pret de fer
actuacions a Barcelona. El decret establia qu : “els comediant
que vagin a representar comèdies a la present ciutat no les podran
representar si no és en lloc on els Administradors de l’Hospital
determinin, pagant els esmentats comediants i els qui vagin a veure o oir
dites comèdies el que s’acostuma”. Després d’un temps de muntar
els espectacles ací i allá, els administradors decidiren construir un
teatre estable en uns terrenys de la Rambla, a prop del portal Trentaclaus.
L’història del Teatre de les Comèdies, o de la Santa Creu ha estat
plena de moments importants, com ara les célebres pugnes entre cruzados
(defensors de l’estil del teatre) i liceístas ( antagonistes
d’aquells i freqüentadors del Teatre del Liceu), dos incendis (l’un
al 1787, l’altre al 1915) i la primera representació del cinematògraf
a la ciutat, l’any 1905. Tres anys després del segon incendi, l’any
1918, la antiga Casa de les Comèdies va ser venuda a un empresari
particular. Avui és el Tearte Principal.
El 1586, el conjunt arquitectònic original de
l’Hospital de la Santa Creu es va ampliar amb la contrucció d’una
nova nau destinada als convalescents; quaranta anys després s’iniciaren
les obres de la Casa de Convalecencia, que es van veure interrompudes per
la guerra de Felip IV contra Catalunya, i la pesta i la fam dels anys 1650
i1654. Es van reprendre l’any 1655 i continuaren fis al 80; des-de
aleshores i fins a l’inici del segle XX va acollir els convalescents
de l’hospital. Actualment, a la antiga Casa funciona l’Institut
d’Estuids Catalans.
Evolució-Edifici
actual
L’any 1896 va morir a Paris el patrici cátala
Pau Serra i Gil, el qual havia fet un testament en el que determinava que
la meitat dels seus béns fossin destinats a la construcció d’un nou
hospital a Barcelona, amb la sola condició que es digués Sant Pau. Els
marmessors de Pau Gil van convocar un concurs d’idees i el 1900 el
veredicte va correspondre al projecte presentat peer l’arquitecte Josep
Doménech i Estapà, autor del Palau de Justicia, però en examinar-lo més
a fons la idea no va fer el pes als responsables d’administrar l’herència
de Gil, i van encarregar un nou projecte a Lluis Doménech i Montaner.
Paralelament, s’havia adquirit un solar al límits dels barris de l’Eixample
i el Guinardó.
El 15 de gener de 1902 fou posada la primera
pedra del nou Hospital i les obres van continuar sense interrupció fins a
l’abril de 1911, moment en que el llegat de Pau Gil s’havia exaurit.
Els marmessors del donant van cedir finalment els drets del llegat a la
Molt Il·lustre Administració de l’Hospital de la Santa Creu, i aquesta
va asumir el compromís de continuar les obres del que seria l’Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau.
L’Hospital ha estat des de la seva creació una escola de metges i
cirurgians per on han passat els més importats científics de la medicina
catalana. L’any 1951 el doctor Antoni Puigvert es va fer càrrec del
Servei d’Urologia, que avui funciona a la Fundació Puigvert, un dels més
importants i prestigiosos centres d’Europa pel que fa a diàlisi i
transplantament renal. Un altre metge célebre que va participar de l’histori
de l’últim segle del Sant Pau va ser el doctor Josep Trueta que, amb
l’experiéncia adquirida i les técniques experimentades a l’hospital
durant la Guerra Civil, va esdevenir un dels traumatólegs més famosos de
la Gran Bretanya, i va salvar milers de vides a la Segona Guerra Mundial.
També els oftalmòlegs Barraquer, Josep i Ignasi, la fama dels quals i
dels seus succesors és de caràcter mundial.
El sant Pau va ser també el primer Hospital en
crear una escola d’infermeria i la primera institució sanitaria del
pais que, l’any 1976, va promulgar la Carta Institucional dels Drets del
Malalt.
. La seva missió original d’aquell Hospital de
las Santa Creu, representada amb la seva consigna, era "servir els
pobres i peregrins segons la caritat cristiana". Amb el pas del temps,
les coses han anat canviant.
El mes de juliol de 1990, el cardenal arquebisbe
de Barcelona, l’alcalde de Barcelona i el President de la Generalitat
van signar un pacte institucional pel qual la Generalitat de Catalunya
s’incorporava a la Fundació de l’Hospital de la santa Creu i San Pau
i a la Molt Iil·lustre Administració amb els mateixos drets i deures que
les altres dues institucions. En aquell mateix document, els sognants van
acordar la construcció d’un nou centre hospitalari en elk recinte de
l’actual Hospital, accord amb les necessitats d’aquest segle.
Transplantaments
L’Hospital de Sant Pau va partricipar
activament en la evolució de la técnica del transplantament d’órgans.
Des-de les primeres passes d’aquesta terapia, el Sant Pau va mostrar la
seva intenció d’èsser un centre capdavanter en l’investigació i la
evolució de la extracció i empelt. Ha aconsseguit desenvolupar un
treball en equip que el portà als primers llocs del pais en aquest
aspecte. Des de fa xx anys, dirigeix aquest equip el doctor
López Navidad, que ha tingut l’amabilitat de rebre’ns al seu
despatx.
Proyecto
de futuro
El
12 de desembre de 2000 es va donar una altra passa cap al futur amb la col·locació
de la primera pedra del que serà el Nou Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau. D’aquesta manera, el Sant Pau encapçala un projecte de futur que té
com objectiu crear un complex sociosanitari modern a partir dels
dispositius del nou Hospital i les seves connexions amb la resta de la
Xarxa Sanitària de Barcelona. El pla preveu que les noves instal·lacions
ocupin una superficie de 75000 metres quadrats, i les obres tindan un cost
aproximat d’uns 18.000 milions de pessetes, uns 110 milions d’euros
quan s’acabin.
|
|